Entrevista a Anna Eugercios | Governanta de les Llars de Fundació Aspros

Entrevista a Anna Eugercios | Governanta de les Llars de Fundació Aspros

L’Anna Eugercios diu que potser ve de Galícia… pel cognom, que a mi em sembla poc sentit. “Els gallecs són a tot arreu, no?”… riem.

No sé d’on ve l’Anna, però és com un mar en calma. S’hi respira pau al seu costat, s’hi està asserenat, traspua confiança. Tens la sensació que si li dius alguna cosa t’entendrà i no marxarà d’allí. És com una mare, diu ella, que gairebé es pot dir que fa vida a les Llars d’Aspros. L’Anna és governanta de les Llars de Fundació Aspros… que vindria a ser… la persona que ho coordina una mica tot. Des de la roba fins als secrets, des del blau turquesa del vestíbul del nou pis que està habilitant fins a que no li falti de res a la Pepa, la gosseta que tenen a les Llars. Aquesta sí que sabem d’on ve. Va néixer per Sant Josep… quin altre nom li podíem posar…?

Com és que ets aquí Anna?

Sempre m’ha encuriosit la vida de les persones que es troben una mica al marge… bé, que nosaltres considerem al marge. A Aspros he après les barreres a les persones amb discapacitat les posem les persones sense discapacitat. Jo he descobert un món sorprenent atansant-me a aquestes persones. De fet jo he viscut amb absoluta normalitat la discapacitat del meu germà, potser això i la curiositat per tot allò que envolta les persones i les seves vides m’ha portat fins aquí. La feina que faig és la meva passió. Ja fa 17 anys que sóc aquí i en continuo absolutament enamorada.

 

Quan dius que ets com una mare vols dir que t’ho expliquen tot?

Jo diria que gairebé. És una sort que ens ho puguem explicar tot. A les Llars fem tallers de gestió de les emocions i estem acostumats a parlar de tot. Aprenem cada dia, per molts protocols d’actuació que vulguem fer, cada dia és diferent i ens enriqueix.

 

El projecte de Llars de Fundació Aspros és una aposta molt decidida per l’autonomia. Com s’aconsegueix aquest miracle?

No et pensis que no en tenim de por. Clar que en tenim. Però si primer acompanyem bé, després podem deixar anar i mantenir-nos a prop, per si ens necessiten. Ho hem de provar, és un pas cap a la llibertat, cap a ser un mateix. Actualment hi ha un centenar de persones que viuen en Llars de la Fundació, amb diferents graus d’autonomia. Això és possible perquè creiem en el projecte, en definitiva, perquè creiem en les persones.

 

Què feu quan sortiu?

Doncs ens n’anem de compres. És molt important cuidar l’autoimatge, que tot sigui bonic. També que nosaltres ens vegem bé i això ho practiquem en tallers d’imatge personal i quan sortim a comprar roba. Ens mirem els uns als altres i ens assessorem: potser et quedaria millor això, no trobes? Sempre des del respecte. Veure’s bé, aprendre a tenir un criteri estètic… tot això també ajuda a l’autoestima, a un mateix.

 

He sentit que deies que vols posar miralls al pis nou i no quadres…

Sí, vull posar-hi miralls perquè vull que es mirin i es vegin. I vull que tot sigui preciós, agradable, que se sentin a casa i que se sentin orgullosos d’estar-hi. Que trobin confortable el lloc que habiten, perquè és la seva llar.

 

Ja tens raó que ets com una mare

Sí que ho sóc. De fet per mi els nois que viuen aquí és com si fossin els meus fills. N’hi ha que els conec des que van entrar, tota una vida!. Potser no havia tingut mai la confiança total d’algú fins que he vingut aquí, ni dels meus mateixos fills!

 

Explica’m algun fet que t’hagi emocionat

Dos nois es van treure el carnet de conduir, va ser molt emocionant la recompensa després d’un gran esforç per part seva. El que per a nosaltres sembla quelcom normal per a ells és extraordinari. I una altra cosa que em va robar el cor és que el dia de la mare em van fer un dibuix. Pensa que aquí hi ha molts nois tutelats, sense família o que la família no els pot atendre. Nosaltres som la seva família.

 

Com ha canviat la teva visió del món el fet d’entrar a treballar a les Llars?

La meva manera de ser ha canviat totalment, conèixer aquesta realitat t’ho modifica tot, aprens a valorar el que realment és important. Veus persones que són felices amb moltes menys coses de les que tu tens i això et fa pensar molt.

L’equilibri és possible amb menys coses de les que volem, aquí aprens que hi ha una altra manera de viure amb la mateixa qualitat o amb més qualitat fins i tot.

 

I què fas quan no ets a les Llars?

Ui! Potser redecoro casa, cosa que al meu marit no li agrada gaire. Només el fet de dir… “havia pensat…” ja el posa en alerta. Però la veritat és que l’únic que vull és una vida senzilla i tranquil·la, envoltada de la meva família. M’encanta el silenci, llegir, escoltar música… No necessito grans emocions, això ja m’ha passat. Que ja sóc àvia! Tinc dos fills i tres néts… però no puc fer gaire d’àvia, només els caps de setmana. Tenen una àvia de diumenge, què més volen! Per dir-ho ràpid, quan no sóc a les Llars o sóc a casa desconnectada del món o busco el contacte humà dels més propers.

 

Així que véns de Galícia?

No! Ho deia perquè em comentaves que aquest cognom et sembla estrany. El meu pare era un individu molt interessant, potser per això també tenia un cognom interessant. Era una persona que buscava saber, que es preguntava, que sempre t’aportava quelcom nou. Un home del que n’he heretat la responsabilitat i sobretot l’humor. El bon humor és l’ingredient principal per treballar a Aspros! I de la mare, n’estic segura, n’he heretat la disciplina i l’organització. Trobo que ho van fer molt bé els meus pares!

 

M’expliques que a les Llars parleu molt i m’adono que molts de nosaltres no tenim ni temps d’estar junts a casa. No trobes que és el món al revés?

Doncs mirat així… una mica sí. Aquí l’important és la persona, retrobar els valors humanitaris, és un món al revés però en realitat és un món amb sentit comú, coherent… Potser el que està al revés és el de la resta del món. Aquí  organitzar una barbacoa o menjar junts una paella pot ser una cosa extraordinària. Què més podem demanar-li a la vida?

Comparteix aquest article

Comentaris (2)

  • meri Reply

    Es como una madre para todos nosotros

    9 de juny de 2016 at 12:44
  • meri ruiz muñoz Reply

    Nos encanta la Anna es como una madre para todos nosotros

    9 de juny de 2016 at 12:46

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


%d bloggers like this: