“Més enllà de la competició i la rehabilitació, les activitats físiques i esportives poden ser una eina d’inclusió”

“Més enllà de la competició i la rehabilitació, les activitats físiques i esportives poden ser una eina d’inclusió”

Anna Fillat i Prat, responsable d’esports de la Fundació Aspros

La seva vida gira al voltant de l’esport. Primer, com a professional de l’handbol, on va arribar a jugar diverses temporades a la Divisió d’Honor amb l’Associació Lleidatana. Arran d’un treball de recerca a la Fundació Aspros, va rebre l’encàrrec del Joan Escolar de dinamitzar l’activitat física del centre Casa Nostra de Sudanell. A partir d’allà, començà una història de col·laboració i superació amb els residents que “m’omple molt i em fan sentir com la meva segona família”.

Quin tipus d’activitat física dinamitzes a la Fundació?

Com a responsable d’esports, coordino els serveis d’activitats físiques i esportives vinculats a la teràpia ocupacional i les del temps de lleure. La nostra visió és utilitzar els recursos que ofereix una ciutat com Lleida per obrir la Fundació Aspros a la ciutat. Seguint la filosofia inclusiva de la nostra entitat, les activitats físiques i/o esportives acaben sent un vehicle per apropar els residents al seu entorn més immediat. Organitzem tot tipus d’activitats, des de les més conegudes per aquests col·lectius com activitats aquàtiques o teràpia de cavalls, fins a tendències més innovadores com el pàdel o zumba. Sempre busquem adaptar les activitats a les necessitats i característiques dels usuaris.

Quins beneficis aporta l’activitat física a les persones amb discapacitat?

L’activitat física vol acabar amb el sedentarisme, molt propi d’aquest col·lectiu. La meva fita és que cadascú descobreixi l’activitat física o esportiva que li agradi i l’acabi practicant diversos dies a la setmana. Vull que tothom s’enamori d’una modalitat esportiva com el futbol, el bàsquet o la petanca i es facin aficionats. L’esport, sigui de competició o com a afició , és un element d’inclusió. Al final, em resulta molt gratificant veure com els usuaris de les residències i serveis de dia de la Fundació Aspros poden desenvolupar les seves capacitats. Personalment, m’enriqueix molt poder comprovar que, més enllà de la competició o la rehabilitació, qualsevol activitat física i/o esportiva pot ser una eina d’inclusió.

I com s’aconsegueix això?

Creant activitats participatives diferents e innovadores. Recentment, hem impulsat la iniciativa Patis Actius, amb la qual intentem dinamitzar jocs tradicionals a les hores del pati d’algunes escoles de primària. Els usuaris dels diferents serveis de dia de STO fan de dinamitzadors dels diferents jocs, entre els quals podem destacar les bitlles, petanca, rutlla, saltar a la corda, entre altres.

Què significa per a tu la Fundació Aspros?

Amb els residents, em trobo com a la meva segona casa. El 1993 la vaig conèixer perquè estava fent un màster sobre diversitat funcional. Quatre anys més tard, el Joan Escolar em va cridar perquè dinamitzés l’activitat física de Casa Nostra. Què vols que et digui? Sent com sóc em vaig engrescar i aquí segueixo. Inicialment, vaig pensar, estigues tres mesos i marxa. Però aquest món m’omple molt, m’enriqueix i m’apassiona poder aplicar els meus coneixements teòrics sobre l’activitat física adaptada per a persones amb diversitat funcional en un entorn tan proper.

Imagino que no es pot explicar amb paraules…

Sí, és un sentiment molt íntim. L’altre dia, tornant de donar classes a la universitat, em vaig trobar una noia que feia anys que no em veia. Em va cridar: Hola Anna. Encara se’n recordava de mi. Això no té preu. No totes les feines t’han d’aportar un sou fix i moltes vacances. Ajudar a fer feliç a la gent, fent-li la vida més fàcil, aconseguint que abandonin el sedentarisme i que puguin ser autònoms és un plaer insubstituïble. I a més, es pot fer de forma divertida, amb zumba, core-mix, tir amb arc. Tothom pot triar l’activitat que vulgui.

També fas classes a la universitat. Els residents de la Fundació Aspros serien com els teus alumnes?

Els meus alumnes passen, però els residents creixen, es fan grans i sempre hi són. Això provoca que sempre estigui pendents d’ells. Com són una part de mi i de la meva vida, em preocupo de millorar la seva qualitat de vida. En moltes coses, la nostra entitat ha sigut pionera. Per mi, va ser una satisfacció immensa veure com són capaços d’organitzar actes com la cursa Nosaltres també podem. Algunes vegades, parlant amb usuaris d’altres llocs, em comenten que abans no feien cap activitat física. En sentir-ho, entenc cada vegada més el meu paper aquí.

Comparteix aquest article

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


%d bloggers like this: