L'Entrevista

novembre 2017

Entrevista a Ferran Alemany, gerent de Torrons i Mel Alemany

”La nostra filosofia és humanitzar els processos de producció”

Vinculat al territori, cercant la qualitat i la humanització en els processos d’elaboració, el Ferran Alemany, gerent de Torrons i Mel Alemany, ens parla de la col·laboració que fa amb el Centre Especial de Treball (CET) que a la Fundació Aspros tenim a Sudanell. Recentment, a Servilògic hem ampliat el nostre catàleg de serveis, etiquetant i emmagatzemant un nou producte d’Alemany: els agredolços amb mel de taronger i amb mel de castanyer.

(més…)

gener 2017

M’emociona el que és veritat

Alba Lorente – Gestora administrativa

“Què necessites? Si necessites un petó, m’ho dius”. Li diu l’Alba Lorente a la seva filla. Saps què? “Anirem a la cafeteria d’aquí al costat” (em diu). “Hi tenen pa de pessic fet a casa, t’ho pots creure, l’altre dia vaig veure a la padrina que el fa com els hi portava”.

Realista, concreta, previsora, ordenada però també entregada i dolça com el pa de pessic. Avui entrevistem a l’Alba Lorente, que s’encarrega de la gestió administrativa al departament de Laboral de Fundació Aspros.

(més…)

desembre 2016

“Més enllà de la competició i la rehabilitació, les activitats físiques i esportives poden ser una eina d’inclusió”

Anna Fillat i Prat, responsable d’esports de la Fundació Aspros

La seva vida gira al voltant de l’esport. Primer, com a professional de l’handbol, on va arribar a jugar diverses temporades a la Divisió d’Honor amb l’Associació Lleidatana. Arran d’un treball de recerca a la Fundació Aspros, va rebre l’encàrrec del Joan Escolar de dinamitzar l’activitat física del centre Casa Nostra de Sudanell. A partir d’allà, començà una història de col·laboració i superació amb els residents que “m’omple molt i em fan sentir com la meva segona família”.

(més…)

octubre 2016

“No t’has d’escoltar tant, és normal que a certa edat et facin mal els genolls”

Joan Fradera, pare de l’Àngels, resident al Centre Casa Nostra de Sudanell 

Un sentit pràctic de la vida que el fa seguir endavant. Superar les dificultats a força de mirar-les directament a la cara. Aquesta forma d’entendre les coses fa que el Joan, amb 92 anys, mantingui un esperit de lluita que mai el fa defallir. “A la vida, vas fent sobre la marxa”. Una marxa que li permet seguir fent auto-definits, visitar cada dos mesos a la seva filla Àngels al centre de Sudanell i haver superat la mort per càncer de la seva mare i de la seva dona “només prenent una pastilla per la pressió”. El Joan diu que gràcies a la Fundació Aspros “hem aconseguit que l’Àngels estigui a casa seva”.

Què significa la Fundació Aspros en la seva vida?

És un lloc que ha aconseguit que la meva filla Àngels, amb discapacitat i 53 anys es trobi còmoda. En aquella època, no era fàcil trobar un espai on poguessin cuidar-la i que ella estigués a gust. (més…)

juliol 2016

“El que em cansa és estar asseguda”

Montse Grau
Voluntària de Fundació Aspros

Temia la jubilació perquè sabia que no podria tornar a Sudanell. I el 12 de maig del 2015 es va jubilar. El capítol posterior va ser una depressió a la que la Montse va plantar cara com sempre ha fet a la vida, mirant-la als ulls i desafiant-la. Pots més tu o jo?, li va dir. Altres vegades aquesta amiga incòmoda l’havia traït, aquest cop la Montse no la va deixar guanyar. Trobava a faltar als seus, l’entusiasme, l’amor, la companyia de tota la gent amb qui havia compartit més hores al llarg d’aquests darrers 13 anys. “Casa Nostra és casa meva”, diu la Montse, “aquí ho tinc tot”.

(més…)

“Quan parlo per telèfon camino descalça”

Entrevista a Pilar Siuraneta

Directora del Centre Sorigué

Entro al Centre Sorigué un edifici avantguardista, un model no només arquitectònic sinó d’atenció personalitzada. Una cessió de la família Sorigué a la Fundació Aspros. He admirat molt aquest edifici, a l’igual que els arquitectes de tot el món que han vingut a veure’l. Però… l’arquitectura humana que el configura hi està totalment en línia. Aquí la necessitat de les persones és la que dissenya l’activitat del centre. Podríem dir que és un món on l’entorn s’adapta a les persones i no les persones a l’entorn. Un espai de llibertat i entusiasme, liderat per una dona que camina descalça pel jardí quan parla per telèfon, així és com es connecta amb la terra, amb ella mateixa.

(més…)